diumenge, 27 de maig del 2012

APLEC DE SANT ANIOL D'AGUJA. 27 DE MAIG DE 2012

Com cada any des de fa més d'un segle, el diumenge de Pasqua granada, se celebra el l'Aplec de Sant Aniol d'Aguja, nosaltres sempre intentem ser-hi presents, ja que el Centre Excursionista de Banyoles l'organitza.
Aquest any, hi hem incorporat  una petita variació: hem fet el primer tram amb bicicleta. Però comencem per l'inici.

Hem deixat el cotxe al costat del càmping de Sadernes, en un aparcament públic. Fins fa poc, hi havia la possibilitat d'aparcar més endavant, un cop començada la pista, però degut a l'excessiu pas de vehicles, es va prohibir aquest any.

Agafem les biciletes i entrem a la pista forestal que ens portaria fins a Sant Feliu de Riu, una de les nombroses ermites que hi ha en aquest paratge.

Durant els primers vint minuts de bicicleta, passajarem per boscos de roures i alzines i paratges amb grans parets amb vies d'escalada.

Tot seguint la pista forestal de Riu, arriba un moment on trobem una bifurcació a mà esquerra, amb un cadenat que impedeix el pas de vehicles. L'agafem i el seguim fins arribar a la resclosa tot travessant la riera de Sant Aniol.  Deixem les bicicletes a la resclosa i seguim caminant a partir de llavors.



A partir d'aquest moment, el camí es fa més estret i només és possible arribar-hi a peu. En tot moment, la riera queda a l'esquerra. Cal anar en compte amb les roques que rellisquen, sobretot en èpoques de pluja.
Trobem vistes espectaculars de les diferents gorgues que hi ha durant el trajecte.
Travessarem la riera per un pont penjant, reconstruït fa pocs anys.
Mica en mica anem pujant per un terreny més rocós i molt a la vora de l'aigua. Ens acompanyen excursionistes del Vallespir (Catalunya Nord) que fan aquest recorregut, que no és tan difícil com l'altra ruta que vé des de Sant Llorenç de Cerdans. També hi ha molta gent de la Garrotxa i del Pla de l'Estany.

Una hora després d'haver deixat les bicicletes, arribem a l'ermita de Sant Aniol, on ja s'estan fent les activitats programades, com els castellers (els Xerrics d'Olot), l'encantament de coques, la missa i l'escolliment de l'hereu i la pubilla de l'aplec. 
Deixem les motxilles amb un grup del Centre Excursionista de Banyoles, que estan preparant l'arròs a la cassola per dinar i nosaltres ens arribem al Salt del Brull, passant per la Gorga Blava. Ens refresquem amb les aigües cristal·lines i fredes que ens ofereix l'Alta Garrotxa. No ens atrevim a ficar-nos-hi del tot.

Tornem enrera fins als prats de Sant Aniol, on s'hi està preparant el dinar. La flaire ja comença a ser important, així com també la gana de la majoria dels excursionistes, que fan cua preparant el plat. 

Dinem un bon arròs en companyia dels membres del Centre Excursionista de Banyoles, acompanyat d'un bon vi que ens anima els cors.




I amb el ventre ple i el cap una mica tèrbol, enfilem el camí de tornada, passant pel mateix camí d'anada, tot mirant al cel, esperant que no ens plogui. Fins aquí l'Aplec d'aquest any.



diumenge, 13 de maig del 2012

CAP ROIG - PALAMÓS - CAP ROIG

Hem deixat els cotxes a l'aparcament dels Jardins de Cap Roig. Enfilem un camí que surt des de l'aparcament a mà dreta i que ens porta fins a una pista forestal on s'hi entra per un portal (que cal tancar).
Seguim una pista a l'esquerra, ampla, transitable per a vehicles. En uns 15 minuts, trobem un cartell que ens marca les dues direccions per les que es pot fer la ruta. Una per l'interior (que serà la que nosaltres agafarem d'anada) i l'altra per la costa (que serà la de tornada).
Seguim així, el camí interior tot seguint les marques del GR92 (camí de ronda), que ens porten per dins de boscos de pi blanc i, des d'una certa llunyania, ens permet veure la mar.
Ens trobem en un encreuament, on agafarem la carretera que surt a l'esquerra i que ens portarà fins a la platja de Castell. La travessem i pugem les escales rocoses que ens duran a seguir el camí molt més aprop de l'aigua. Anirem seguint les marques del GR, que ens porten a diferents miradors de la costa. Travessem la cala de S'alguer amb l'encant dels petits pobles pescadors. També passem pel costat de Sant Esteve de Mar, un castell que actualment es troba en estat ruïnós.
Més tard, arribem a la Fosca, ja molt més aprop de Palamós, travessant zones construïdes, segurament durant el boom urbanístic dels anys 60 i 70, descontrolat i  molt poc respectuós amb la natura i la gent.
Anem seguint el camí de la brutalitat de l'home, cap a Palamós, amb un terra enrajolat i un alt nivell de construcció.
Tot vorejant La Fosca, enfilem cap al Cap Gros (75 mts d'altura), on hi ha unes magnífiques vistes des del mirador. Aquí, el camí és de forta pujada durant uns 10 minuts. Posteriorment, hi ha una baixada que 
ens porta fins a una de les urbanitzacions, i posteriorment fins a la carretera que va a la Fosca des de Palamós. Tot seguint el GR92, travessem el port esportiu de Palamós i pugem fins al  mirador del Barri del Pedró, amb boniques vistes al port esportiu, i unes escultures de pedra, fetes amb l'aprofitament d'una antiga església de Palamós.
Tornem a la carretera que voreja el mar i ens dirigim fins al Port Vell, visitant el Museu de la Pesca i els voltants. La gana que tenim, fa que no ens pensem ni dues vegades, el fet d'anar a fer unes tapes a un dels bars-restaurants que hi ha al passeig. Els musclos a la marinera i els calamars a l'andalusa eren de primera.
Amb la panxa ben plena, emprenem el camí de retorn  a Cap Roig, tot seguint el mateix camí (GR92), passant per cala Margarida, la Fosca,  fins a la platja de Castell.
A partir d'aquest punt, ens desviem de la ruta del GR, i agafem un camí que voreja la costa i que inicialment fa pujada i troba la barraca d'en Dalí, una construcció amb la porta feta de forma molt surrealista, com és d'esperar.
Seguint el camí , contamplem uns grans penya-segats i  amb fort desnivell i corriols enrevessats.Seguim la pista fins que anem a parar a una urbanització Xalet Cala Corbs, on hi ha l'entrada a la cala i un altre camí que ens aproximarà a la resta de cales que hi ha més al nord.
El sol apreta i l'aigua fa que tinguem ganes de refrescar-nos, per la qual cosa, decidim fer una parada i fonda a la cala Estreta, on fem el primer bany de la temporada (durant menys de 5 minuts, tot s'ha de dir), acompanyats per un simpàtic pop. Dinem i emprenem la recta final de la ruta, vorejant diferents cales: la d'en Remendon, la Cala de la Roca bona (passant per la roca foradada) i la del Cap de Planes.
Arribats a aquest punt, agafem les escales de la construcció que hi ha al final de la cala, i enfilem muntanya amunt tot seguint una pista forestal, amb força desnivell, fins  al punt d'unió amb el GR, que seguirem fins arribar als jardins de Cap Roig, el nostre punt d'arribada.



II EMPANTANEGADA. 2a PART. (SANT PATLLARI - RODORÀ)

Anem seguint el camí guiats per les fletxes de color groc, al cap d'uns 20 minuts arribem al Pi Gros, un dels arbres monumentals del Pla de l'Estany.

Continuem seguint les fletxes que ens van portant tot carenejant des de Sant Patllari fins a Pujarnol. El camí és fàcil de seguir, força planer, amb zones amb força pendent de baixada, sobretot en el tram final. Al cap de mitja hora arribem a la pista forestal que dóna a la carretera GIV-5247, que porta des de Banyoles fins a Rocacorba. Seguirem la carretera fins al següent trencant a la dreta,  que marca direcció a Falgons.

 Tot seguint la pista forestal, en uns 15-20 minuts arribem al trencant del Rodorà, el nostre punt d'arribada i on hi celebrarem l'aplec pròpiament dit.





Finalment han estat 4 hores de camí i 7 hores de dinar i xerinola.


Ja estem preparant la propera edició de l'aplec del 2013.

diumenge, 6 de maig del 2012

II EMPANTENEGADA, L'APLEC DE THE SECRETS. 1a. PART.

És 28 d'abril i ens disposem a celebrar el particular aplec de the secrets: l'empantenegada, en la seva segona edició.
En aquesta ocasió, iniciem la nostra jornada amb un bon esmorzar a Can Muris (Caselles d'Avall) a base pa amb tomata i embotit, un bon vi i cafès. Des d'aquí podem albirar boniques vistes al Puig de les Gitanes. Cap a les 9 emprenem la nostra excursió que ens durà fins al Rodorà.

Iniciem la nostra marxa travessant carrers plens de cases senyorials construïdes en el boom de la construcció dels anys 70 i posteriorment a la dels anys 2000, amb gran riquesa. Quan arribem a la carretera d'entrada a la urbanització, agafem un petit corriol a la dreta, on hi ha el camí que ens duria a Can Tista. Aquesta casa va ser habitada durant uns 30 anys per en Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Girona, 2007), un reconegut pintor i cartellista republicà que fou exiliat a França, Mèxic i Estats Units des de la fi de la Guerra Civil fins el 1973. Des del seu exili a EUA, va dirigir les obres de restauració de Can Tista, des de 1959 fins al 1973 quan va tornar al nostre país.

Un dels últims cartells de Carles Fontserè, emblema de la lluita independista a la comarca del Pla de l'Estany.

Seguint la pista fresada anem seguint durant uns 40 minuts amb terrenys de margues i boscos de roures i alzines i creuant algun mas amb bestiar. Passem entre el Puig Clarà i el Puig de les Gitanes, fins que anem a sortir a la carretera GI-524 a l'altura del Salt del Matxo, on trobem una bifurcació en direcció cap a Sant Bartomeu de Matamala, una ermita d'estil romànic anterior al segle XII que està adossada a Mas Matamala. Per arribar-hi ens caldran uns 30 minuts de forta pujada, tot i que el camí és de carretera encimentada i és transitable en cotxe. 


Després visita llampec pels defores de l'ermita, reculem uns quants metres fins a al cadenat d'entrada a la finca i agafem la pista forestal a l'esquerra, amb forta pendent. A mesura que anem pujant el camí va perdent amplada i el bosc va ocupant part del camí. Arribem a un punt on es bifurca el camí. Seguint recte arribaríem a la pista de Sant Patllari, però nosaltres agafem un corriol a mà esquerre que The Secrets havia netejat dies abans de la caminada, per fer un tram més suau i no pujar tan directe.

Al cap de 10 minuts d'agafar el corriol, anem a trobar una de les pistes que puja a Sant Patllari. L'anirem seguint fins arribar al mirador, on es pot observar la bellesa de l'estany i de part de la comarca. Retrobem la pista i l'anem seguint fins arribar al punt més alt del Pla de l'Estany, Sant Patllari, on fem un petit descans per fer el vermut. Comença a ruinejar i això fa que ens haguem d'entrar  un moment dins del refugi.
Havent fet el cim i el pica-pica continuem la nostra ruta. Són 2/4 de 12 i encara ens queda més d'una hora de camí. Agafem un corriol  inicialment poc visible, que surt des de davant de la porta del refugi lliure.  Té forta pendent de baixada i està senyalitzat per unes fletxes grogues. El paisatge ens deleita amb boscos de roure i alzina i restes de carboneres, que antigament s'havien utilitzat.