Avui hem decidit fer un dels cims més emblemàtics de la nostra contrada, i moltes vegades poetitzat pels grans de la nostra llengua, com Verdaguer i Vayreda, la MARE DE DÉU DEL MONT, 800m de desnivell i 1h 30m de temps caminat de pujada, camí marcat amb blanc i groc La comitiva d'avui estava formada per un petit comitè, en Joan i l'Alba.
Hem deixat el cotxe passat el poble de Beuda, en un petit aparcament des d'on s'origina el camí de pujada. Primer seguirem una pista de forestal, i un cop a l'entrada del bosc, veurem un rètol d'itinerània amb les indicacions 'Mare de Déu del Mont per Roca Pastora', queda a la dreta. Nosaltres, però, agafarem el camí de l'esquerra, que ve marcat amb una creu groga. Aquest camí és molt dret, però el seu atractiu és que passa per sota el Castellot, les ruines d'un antic castell sobre una roca, que amb una desviació d'uns 10min s'hi arriba. L'ascenció transcorre, seguint fites, fins al monestir de Sous per un dens bosc d'alzines, i sense massa atractiu, fa pujada i ofereix poques vistes. Aquest primer tramp finalitza amb un camí de pedres molt dret que passa per entre mig de la paret de roca, però no presenta massa dificultat. A l'arribar al monestir, actualment en procés de reconstrucció, fem una parada... el dia és nuvol i la font està ben seca... pel que ens entretenim una estona mirant la vegetació... cosa que anirem fent durant tot el camí!
Des del monestir de Sous, enfilarem una mica per la carretera fins a trobar un senyal que ens indica la Mare de Déu del Mont i entrem al bosc. Aquest últim tramp és de més bon fer, passa per un bosc de pins molt espaiats i de roca molt terrosa. L'anirem pujant, seguint els senyals grocs i blancs fins a una paret que ens portarà a peu de carretera (pocs revolts abans ja d'arribar al monestir). Una altra vegada més, ens entretenim a mirar la vegetació....
Un cop arribats a la carretera, veiem el paisatge, amb el cel molt ennuvolat i encalitjat, podem entreveure la Garrotxa amb vistes als volcans que coronen Olot, el Pla de l'Estany amb l'estany, i l'Empordà amb la seva plana. De la paret de pedra, caminem de pujada per la carretera fins a trobar un senyal que ens farà entrar al bosc per ja fer el tramp final. Arribats a dalt, el dia ennuvolat no ens permet veure l'esplandor que ens ofereix aquest cim en quant a vistes ens referim. I el vent ens fa entrar a dintre l'hostatgeria de seguida, visitem per tant, l'homenatge que tenen a Mossèn Cinto Verdaguer.
De baixada, amb una mica de treva, a sortit una mica sol. Baixem fins al Monestir de Sous pel camí per on hem pujat. Però allà decidim baixar pel Camí de Roca pastora, ja que trobem el del Castellot massa recte per una baixada. De Sous, continuem de baixada per la carretera, passem la font de Roca Pastora, i uns metres més endavant, ja trobem el rètol que ens indica Beuda. L'agafem, i ens porta directa al cotxe... abans però, més vegetació!
L'excursió ha anat molt bé! i ens ha servit per provar l'estat de forma física en què ens trobem, ja que portàvem unes quantes setmanes de letargia... però amb la recansa que avui, degut els núvols, no hem pogut contemplar les meravelloses vistes que el cim ens ofereix del nostre peitt gran país!
